Continua lliscant l'ara entre els dits,
tantes coses són i han estat aquí...
Tot allò que m'existeix romandrà sota el tint,
de les arrels en naixeran escultures
invisibles habitaran la casa.

sin que a lo mejor nunca hubo líneas que separaron el día y la noche
las olas arrollan la casa de espuma
zapatos llenos de arena y sol

Començà amb un poema,
besant-nos les ganes
abraçant-nos els interrogants
palpant-nos els presagis
amb els cossos extasiats
de tants deserts.