Anàlisi forense

El rovell dels meus ulls
s'ha begut el parèntesi,
formigues alades
suren a la bassa,
indicadors a les parpelles
senyalant el terra.

És temps de figues
i un llac assolat de fulles
ho inunda tot.

No sé on sóc,
t'has atrevit a confinar-me
ara que el sol es pon.

Ja és fosc
i aprenc a fer emergir bombolles
dedins el got.

Així sóc,
tal com transparento
amb els somnis blancs,
farcida de plomes,
tota nua,
llisa.

El cel
penedit
de tanta volva
s'ha cobert
avui
d'un color
que li és estrany.

Tot d'una
com un estol
que fuig.

Que canvia d'estació.

Són les ungles i els meus ulls
els que a les nits
solquen les ombres de les parets
i t'esborren les ratlles del rostre.