Sento la força del temps
madura sobre les branques dels dies.
Tal vegada, s’endurà les cadires
i els mobles, però també
els coixins motllats al teu cos.

Desapareixeran els rastres,
romandrà el pòsit de les pedres,
el rovell àcid sobre la pell,
i la molsa de les parets.

Ens arrabassarà
els paisatges etiquetats
amb els seus sons i olors.
Seran substituïts
a poc a poc
amb la reposició
deformada per la calor
de l’incendi
que ens haurà fos.