Nous murs
envolten de nou el teu cos
has acabat les forces
i els crits
s'enquisten al coll
en mil crisàlides.
Romanen les restes
del teu naufragi.
I llavors l'aire i el cel
i el vent
i l'aigua
i respirar
blanc
i més blanc
I un tren que fuig
i no mirar enrere,
espantar ocells rapinyaires
que volen en cercles
i olorar cabells nets
i tornar a començar.
No miris enrere, el futur és molt més emocionant!!!!!
ResponEliminaUna abraçada preciosa
Sonia
Ja tens prou raó bonica!
ResponEliminaLes onades s'emporatarn la pluja d'estiu.
Un petó guapíssima!