Nous murs
envolten de nou el teu cos
has acabat les forces
i els crits
s'enquisten al coll
en mil crisàlides.

Romanen les restes
del teu naufragi.


I llavors l'aire i el cel
i el vent
i l'aigua
i respirar

blanc
i més blanc

I un tren que fuig
i no mirar enrere,

espantar ocells rapinyaires
que volen en cercles
i olorar cabells nets
i tornar a començar.

2 comentaris:

  1. No miris enrere, el futur és molt més emocionant!!!!!
    Una abraçada preciosa
    Sonia

    ResponElimina
  2. Ja tens prou raó bonica!
    Les onades s'emporatarn la pluja d'estiu.

    Un petó guapíssima!

    ResponElimina