I què passa
si tallo el cordill
que em permet arribar
on ets tu?

Qui sap?

Potser,
com els dies de vent,
trobaré un forat
enmig de la roba estesa,
sense recordar ben bé
la peça que no hi és.

2 comentaris:

  1. quina bellesa més gran oculten els teus poemes!!!
    T'estimo molt amiga meva
    Sònia

    ResponElimina
  2. Que bonica que ets m'agrada tenir-te com a amiga i ho saps.

    Un petó!

    ResponElimina