Serà que no veié el voral,
o tal vegada,
com un suïcida,
s'hi abalançà premeditadament.

En qualsevol cas,
sentí els espirals onejants
que el seu cor féu
en el camí de descens
sobre els graons de l'escala.

1 comentari:

  1. côté sud18 de maig del 2010, a les 9:13

    uy...els teus poemes són molt inquietants...que passa per la teva ment, pel teu caparró, per la teva ànima??
    ji ji
    Un petó
    Sonia

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)