M'omplo de diumenges
nous i nets
i la bassa d'aigua tèbia s'escampa:
cobreix els bancs,
el meu cor arrugat
i els pensaments inflamats.

Els diumenges se'n van a dormir tard.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)