Em capbusso i
emmudeixen els capdells
que duc enganxats als cabells.
Sóc el reflex petri
que apareix a les portes.
Sense alè,
aletejo tota.
Amb l'equilibri just
que et permet l'àpex de les ungles,
percebo la pell de l'erisó.
I navego pels efluvis
que em duen
al cementiri de les paraules
que no he escrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada