La mecànica de l'escriptura
o tal vegada l'automatisme,
es manifesta així
despullada d'artificis,
tal com una realitat evident
instintiva, si vols,
revelada sense més.
I és que els escriptors
són persones normals
tan sols pateixen un fenòmen:
les paraules se'ls enganxen al cos.
Són els dits,
la pell del pit
o tal vegada,
la punta de la llengua,
aquestes les més doloroses d'extirpar.
I així que transcorre el temps
les lletres i els sons
penetren en les cabitats del cos
removent per dintre
tot allò que s'interposa en el seu camí,
fins a trobar de nou
la sortida efímera cap a l'aire pur.
I per això, l'escriptor
sent la necessitat
d'autopracticar-se sagnies de tinta.
Per evitar les lletres en putrefacció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada