Quan menys ho espero,
després d'hores davant l'ordinador,
amb el cap fet una cafetera,
el paisatge es transforma en una esfera de neu
que algú ha girat mentre jo era dintre.
sempre hem poses un somriure a la cara amb els teus escrits,t'imagino sortint-te fum del cap, encara que suposo que no era aixó el que volies explicar,però ja saps que jo faig la meva pròpia interpretació. Un petó amiga meva Sònia
És clar que sí bonica, aquests dies sort en tinc del sol, perquè tinc molta pressió de feina.
A vegades em sento com una dona orquestra i això sempre acaba tenint més risc, perquè pots desequilibrar-te i caure, en lloc de tocar la pandereta amb el peu esquerre.
sempre hem poses un somriure a la cara amb els teus escrits,t'imagino sortint-te fum del cap, encara que suposo que no era aixó el que volies explicar,però ja saps que jo faig la meva pròpia interpretació.
ResponEliminaUn petó amiga meva
Sònia
És clar que sí bonica, aquests dies sort en tinc del sol, perquè tinc molta pressió de feina.
ResponEliminaA vegades em sento com una dona orquestra i això sempre acaba tenint més risc, perquè pots desequilibrar-te i caure, en lloc de tocar la pandereta amb el peu esquerre.
Un petó guapa!