M'agraden els somnis
que em trobo enganxats a les pestanyes,
encara, en llevar-me al matí.

2 comentaris:

  1. elena25 d’abril del 2010, a les 11:51

    M'encanta aquest petit poema que has escrit, és el que em passa a mí gairebé cada matí, excepte aquells en que la nit ha estat plena de malsons. Petonets. Et segueixo

    ResponElimina
  2. Ema26 d’abril del 2010, a les 7:18

    Tens molta sort Elena, jo no puc dir que al matí em llevo coberta amb el mateix llençol que faig servir durant la nit. A vegades em falten les leganyes. I prou que m'agraden. Especialment quan algú m'abraça en somnis. T'ha passat mai?

    Moltes gràcies per seguir-me. Un petó!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)