Un carrussel
planador
omple la finestra
amb gust de primavera.

Mentre jo,

el mastego amb les pestanyes.

Quan menys ho espero,
després d'hores davant l'ordinador,
amb el cap fet una cafetera,
el paisatge es transforma en una esfera de neu
que algú ha girat mentre jo era dintre.

El vent desfulla els arbres,
en una empenta dolcíssima
i mil guspires de llum
queden suspeses en l'aire
en el seu camí de descens
fins el terra.

Somnis que sí

M'enfilo al calendari

per obrir la fulla en blanc

i omplir-la de somnis.

M'agraden els somnis
que em trobo enganxats a les pestanyes,
encara, en llevar-me al matí.

Paisatges flotants

Arrela't al cel

i seguiràs el camí del sol.

Nu i discret,

tu, però complet.

Els núvols fan llargs viatges,

virant sense timó

el vent és transparent

i sempre duu a bon port.

Els paisatges de l'alegria

I els nens jugen a la vorera
perseguint-se els uns als altres
esquinçant el cel blau
amb crits d'oreneta.

Talment escriptors

La mecànica de l'escriptura
o tal vegada l'automatisme,
es manifesta així
despullada d'artificis,
tal com una realitat evident
instintiva, si vols,
revelada sense més.

I és que els escriptors
són persones normals
tan sols pateixen un fenòmen:
les paraules se'ls enganxen al cos.

Són els dits,
la pell del pit
o tal vegada,
la punta de la llengua,
aquestes les més doloroses d'extirpar.

I així que transcorre el temps
les lletres i els sons
penetren en les cabitats del cos
removent per dintre
tot allò que s'interposa en el seu camí,
fins a trobar de nou
la sortida efímera cap a l'aire pur.

I per això, l'escriptor
sent la necessitat
d'autopracticar-se sagnies de tinta.

Per evitar les lletres en putrefacció.

Els heu vist?

Els arbres encesos de primavera
em recorden que les cendres
se les emporta la pluja i el vent.
En passar la darrera ràfega,
només cal esperar un sol lluent
que et somriu amb la boca oberta.

És hora d'obrir els patis interiors!

M'escups quan em parles
amb el teu alè càustic
mentre jo em torno crustaci.

Desorbito...

I en aquesta ingravidesa
em trobo acollida
per un infinit, volàtil.
Un niu de somnis
cobert per una pluja
de bombolles.

Banys de llum

El vent em llepa la cara
com un gos falder

mentre el sol m'esquitxa
amb els rajos
i em fa tancar els ulls.

Alguns verins

Seguiré el teu rastre

encara que t'hagis amagat,

sabré trobar les teves petjades

per allà on el vent i l'aigua

no han pogut travessar.

Dels núvols en llegiré

les paraules que has empassat,

de les fulles

els gestos

i de la lluna

els teus secrets.

Paisatges interiors

La nit tenyeix els carrers,

i retalla de nou les finestres veïnes

davant el meu balcó.

S'apropa l'hora de tornar

als paratges que m'esperen

sota les parpelles.

És en tancar els ulls,

quan descobreixo

paraules i nous camins.

Obre la porta i camina,

la nit ja és aquí.