febrer

 

Sempre hi ha un moment i un lloc en el que tornen a florir els ametllers. Alguns d'ells prematurament auguren el temps que vindrà. Així que encara quan et trobis davant l'ordinador, amb els dits coberts de paper de plata i el nas vermell, podràs sentir amb l'alegria renovada de tot un hivern espolsat de neu, l'arribada de temps més càlids, de moments que il·luminaran el teu somriure.

5 comentaris:

  1. Jo espero amb impaciència el primer ametller florit!!!quan el Ricard en veu un sempre hem porta corrents a veure'l!Per mi també significa l'arribada de temps més càlids i més optimistes!!!
    Com sempre un relat meravellós.
    Sonia

    ResponElimina
  2. Evidentment aquest relat està dedicat a tu, perquè mudis el temps de tristesa i vagis a veure el primer ametller florit de la temporada. Jo l'he vist a la sortida de Misericòrdia, direcció a Cambrils, darrere el pont. Hi deu haver un clar on li toca més directament el sol. No sé per quin fet sempre hi ha fruiters que s'avancen en la floració. Espero que això et faci radiar de nou.

    ResponElimina
  3. hola Ema que delicadeza un saludo grande

    ResponElimina
  4. Felicitats pel blog, està molt xulo!!! recorda'm que us he de convidar a totes a un te vietnamita. Allí no tenen atmetllers pobre gent, peró bueno... tampoc tenen hivern!!! i aquí podem prendre un got d' Almendrina fresquet a l'estiu i un té calentet a l'hivern. Inclús podeu fer una fusió de cultures i ficar una culleradeta d'almendrina al te !!!

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies Jordi!

    Estic desitjant de prendre el te vietnamita, tot i que no m'agrada l'almendrina estaria bé tastar-la en algun moment combinada amb el te. I també tinc moltes ganes de tastar el teu arròs.

    A veure si podem programar una festassa ara ja en temps de calçot i trobada!

    Una abraçada!!

    ResponElimina