I és en obrir les comportes,
quan de cop s'avalança tot sobre tu,
quan la força de l'aigua,
t'empeny als racons de la tristesa
i et desdibuixes entre
les bombolles dels espirals.
Amb el temps, però,
el nivell de l'aigua
descendeix.
Forma un jaç
que segueixes amb els ulls tancats
entre la dansa que et bressola
i et marca el camí de tornada
tant de bo sabessim més dels nostres origens, tot plegat una composició preciosa, em transmet melancolia, però m'agrada com cargoles les paraules.
ResponEliminaja et buscaré el que em vas demanar, dona'm temps!
records!
Gràcies Jordi per la teva visita i els comentaris. No passa res si no apareixen les imatges, aniran sortint.
ResponEliminaUna abraçada!