La ciutat que parla
és aquella que té gestos
i et cluca l'ull quan l'escoltes.
Sempre a punt de dibuixar meandres
que t'ajuden a remolcar el teu passatge.
Lleuger o pesant,
bé traspasses remolins,
i quan no, somriures
assoleiats de bon matí.
Sssssssss...
Silenci,
escoltes tu també els signes
ocults de les ciutats?
Vigila amb els auguris.
ResponEliminamuuy bonito Emma tus palabras son preciosas un saludo muy grande
ResponEliminahola Ema!
ResponElimina...no sé per què (potser pel gat que surt a la foto), aquest escrit m'ha recordat l'expressió "rain dogs", com em sembla que volen dir els anglesos per parlar de les persones sense objectius, sense fites a la vida, que són com ànimes en pena.
Sembla ser que els gossos, a conseqüència de la pluja, poden arribar a confondre el rastre de les olors als carrers (aquells carrers que han marcat prèviament); es desorienten i finalment es poden perdre per les ciutats...
Serà cert això?
un escrit molt bonic, Ema!!!
David