si,però que divertit es quan consegueixes saltar aquell toll i quina satisfacció.Però encara és més encantador quan estás protegit amb unes encantadores botes d'aigua i saltes al damunt seu esquitxant i rient.Depèn de com ho vegis tot té un color o un altre. Un petó preciosa Sonia
Fes-me arribar totes les imatges que vulguis, que jo ja ho veus, estic ben enganxada a la fotografia. Llàstima que no tinc càmera, ni traça per a les fotos.
Sempre hi ha un toll?
ResponEliminasempre hi ha terra,aigua , ...i nosaltres?
atzar o necessitat?
ensopegar? vivencia? necessitat?
Sempre hi ha un toll
amb el que pots ensopegar.
Gràcies anònim!!
ResponEliminaPerò... no l'he completat. Ups!
si,però que divertit es quan consegueixes saltar aquell toll i quina satisfacció.Però encara és més encantador quan estás protegit amb unes encantadores botes d'aigua i saltes al damunt seu esquitxant i rient.Depèn de com ho vegis tot té un color o un altre.
ResponEliminaUn petó preciosa
Sonia
i tant que si! no vull ni pensar en un cami sense tolls, amb els peus sempre aixuts, seria tan avorrit...
ResponEliminafelicitats pel blog! si vols et faig arribar una imatge i a veure que et sembla.
estarem alerta!
I és clar Jordi!
ResponEliminaFes-me arribar totes les imatges que vulguis, que jo ja ho veus, estic ben enganxada a la fotografia. Llàstima que no tinc càmera, ni traça per a les fotos.
Una abraçada!