Contenció

 

I és en obrir les comportes,

quan de cop s'avalança tot sobre tu,

quan la força de l'aigua,

t'empeny als racons de la tristesa

i et desdibuixes entre

les bombolles dels espirals.

Amb el temps, però,

el nivell de l'aigua

descendeix.

Forma un jaç

que segueixes amb els ulls tancats

entre la dansa que et bressola

i et marca el camí de tornada

cap als teus orígens.

Crèdits de la imatge 

 

Els sents?

Els ocells tornen a entonar
la partitura improvitzada
de la primavera.

Alerta

Sempre hi ha un toll
amb el que pots ensopegar.
I darrere els peus mullats
una història per explicar.

Corrent

Voldria conèixer el mecanisme
que desconneta el magnetotèrmic,
el corrent que a voltes em mena
en sentit contrari.

Auguris

 

La ciutat que parla

és aquella que té gestos

i et cluca l'ull quan l'escoltes.

Sempre a punt de dibuixar meandres

que t'ajuden a remolcar el teu passatge.

Lleuger o pesant,

bé traspasses remolins,

i quan no, somriures

assoleiats de bon matí.

Sssssssss...

Silenci,

escoltes tu també els signes

ocults de les ciutats?

Pluja

Des de la finestra veig els terrats lluents de la ciutat,

i és ara,
quan em sento bressolada
dins la pluja.

Plena com estic faig tentines
en somriures circulars
que no necessiten paraules.

El ferment

Quan la llengua se't fa un cabdell
les paraules giren cua i salten sobre l'estómac.
Així és com es desperta
la creixent necessitat d'obrir la crosta
i trencar el tel impenetrable.

I a més que ho vulguis
la ment es fon en un niu de remolins
de vent incertament cobert de pols
que t'omple de ferides els ulls
plens d'imatges líquides
que no fan més que remoure's pel ventre
com en una indigestió infinita.

I de nou, la sensació d'estar ple a vessar
a punt d'esclatar, sense poder-ho fer.

Qui sap, si quan estàs de cara a la paret,
de llengua girada,
amb els dits en blanc,
si en els moments de silenci
treballes en el ferment del que serà.

Sota un dels plecs

Vespre,

Sento els meus passos sobre els peus veïns i em giro atenta. Tot sembla difuminat ara entre la boira inexistent que projecten els fanals. Paro atenció i veig com les ombres formen línes que es creuen sobre les pedres, els cossos segueixen el seu camí pels diferents angles de la plaça. Inconscients, caminen sota un dels seus plecs.

Certeses

Són els pensaments en ziga-zaga els que em causen mal estar. Remouen, capgiren i a voltes oculten les certeses tan aviat les veig.

Encara tot i negar-les retornen per evidenciar de nou que m'equivocava, com els objectes arraconats maldestrament al prestatge inútil de l'armari, cauen en obrir-ne les portes.

Ja surt el sol

 

El regal: "Aquell que es troba sol o cansat, no somnia amb dones i homes llunyans. Busca aquell  que sempre és al seu costat."

febrer

 

Sempre hi ha un moment i un lloc en el que tornen a florir els ametllers. Alguns d'ells prematurament auguren el temps que vindrà. Així que encara quan et trobis davant l'ordinador, amb els dits coberts de paper de plata i el nas vermell, podràs sentir amb l'alegria renovada de tot un hivern espolsat de neu, l'arribada de temps més càlids, de moments que il·luminaran el teu somriure.