I és ben cert que existeixen, com el batec i el ritme inconscient que ens alimenta: l'aire. Hem sentit la seva presència tantes vegades abans, de manera que ja és un fet inqüestionable. Els passatges secrets, s'oculten i viuen la major part del temps sense que ningú els recorri. Cal desxifrar els codis que ens n'obriran les portes. Qui sap com s'hi arriba, cada testimoni té la seva pròpia història. El més important : mantenir-se en silenci i esperar el moment en el que hi podrem penetrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada