Domèstic
Gran Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana:
"I és en la intimitat de casa, que viu al costat de l’home, domat al servei (...) durant moltes generacions fins al punt que ha modificat la morfologia i la fisiologia respecte a les corresponents formes salvatges."
Les paraules
Hi ha paraules amb tanta força
que arriben a travessar els cossos més densos.
Objectes canviats enmig la foscor.
Camins ondulats traçats amb llum
que reomplen fisures obertes.
No esperis veure-ho tan d'hora
cal que abans hi acostumem els ulls.
També tens el teu amor secret
arremolinat en algun dels plecs d’aquesta ciutat
no sabem quantes mirades
t’hi hauràs creuat abans no el descobreixis.
Qui sap si no serà ell qui et trobi abans,
arraulit als racons
esperant el moment,
el camí que el meni fins a tu.
I tu? Sabràs acollir-lo càlidament,
quan sigui el moment
d’estar junts.
Els passatges secrets del silenci
I és ben cert que existeixen, com el batec i el ritme inconscient que ens alimenta: l'aire. Hem sentit la seva presència tantes vegades abans, de manera que ja és un fet inqüestionable. Els passatges secrets, s'oculten i viuen la major part del temps sense que ningú els recorri. Cal desxifrar els codis que ens n'obriran les portes. Qui sap com s'hi arriba, cada testimoni té la seva pròpia història. El més important : mantenir-se en silenci i esperar el moment en el que hi podrem penetrar.
La immobilitat
M'entesto en descobrir quin és el mecanisme que em reté lligada al terra, mentre miro el cel amb l'esperança d'aixecar el vol. Veig les papallones i sé que jo també ho puc fer, només em retenen els fils que jo mateixa enresto al terra. I és tan fort el lligam? Què és en realitat el que m'imanta? Serà la por? Vull tornar a la cabina del cotxe, quan em semblava que tot penjava d'un fil. Capgirar-ho tot de nou, però només ho penso i observo.
Els camins que s'amaguen
Sota els plecs mullats de les ciutats s'hi amaguen històries que ens poden passar per alt. La gent oculta les seves mirades amb una pàtina grisa que s'incrusta sordament amb l'enganyosa disfressa de la preocupació, la pressa o d'altres arguments flonjos que cauen amb el temps. És en aquest escenari que m'agrada fer les meves troballes. Com aquells afeccionats col·leccionistes que fan l'excursió el dissabte al matí a la cerca dels encants apilats entre les parades del passeig. Així sóc jo.
Sota els plecs mullats de les ciutats s'hi amaguen camins creuats que ja han estat traçats. A mi m'agrada jugar a desxifrar-los.
Sota els plecs mullats de les ciutats s'hi amaguen camins creuats que ja han estat traçats. A mi m'agrada jugar a desxifrar-los.
Per un instant
Des del voral de la carretera es veuen les coses d'una altra manera, la fragiliat del moment capgira l'existència tal com l'ordenem. Des de dins el cotxe tinc la sensació de ser una altra, qui sap si perdurarà demà.
El batec silenciós de les ciutats
Hi ha sons a la ciutat que acaben filtrant en la quotidianitat. Marquen el ritme de les passes de la gent, dels seus pensaments i tots els actes es filen al voltant d'aquell so mut que persisteix. S'escola a casa teva sense demanar-te'n permís. Com més gran n'és la teva estada i la proximitat amb aquell so, més fort n'és el teu vincle.
I ara sense més ha desaparegut. No puc evitar una certa incomoditat en mi que no acaba de manifestar-se.
Les campanes han emmudit.
I ara sense més ha desaparegut. No puc evitar una certa incomoditat en mi que no acaba de manifestar-se.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)